BEQUES

Les beques són aportacions econòmiques o en espècie que es van articular – pel que fa a l’ensenyament- com a mesura per a garantir l’accés i aprofitament de l’educació pública per als estudiants amb una renda i condicions de vida – treball, p.e.- que no permetrien estudiar. Es tracta per tant, d’una mesura que garanteixi el dret a l’ensenyament i té un objectiu compensatori de les desigualtats socials.

Per això, les beques per nivell de renda es concedeixen a totes les persones que acompleixin les condicions per rebre-la, no s’han de tornar i a canvi exigeixen un rendiment acadèmic mínim per renovar-les i es concedeixen per a cursar estudis dins del sistema educatiu públic.

A banda de les beques per nivell de renda, hi ha beques d’excel·lència, les quals només tenen en compte els mèrits acadèmics de la persona que la sol·licita independentment del nivell de renda del que dispossi. Sovint, l’èxit acadèmic no només depén de les qualitats i voluntat de la persona interessada, sinò també de si has tingut el temps i els recursos per estudiar a temps complert, aprofundir,…

Avui dia, tenim un programa de beques per nivell de renda (beques règim general) que cobreixen des de les taxes de matriculació fins a les despeses de mobilitat si has hagut de marxar del teu domicili familiar per cursar els estudis. El barem econòmic de les beques és molt exigent i realment no cobreixen a totes les persones que no tenen prou recurssos per a realitzar estudis universitaris.

Les beques públiques d’excel·lència són molt reduïdes i hi ha diversos programes estatal (FPU, FPI), autonòmic (FI, de la Generalitat) i d’entitats privades i fundacions. Estàn orientades a la realització d’estudis post-llicenciatura com màsters i doctorats.

Actualment, els programes de beques per nivell de renda no s’actualitzen segons la pujada real del nivell de vida, cada cop abarquen a menys persones i les beques d’excel·lència només beneficien a una minoria molt selecta.

La congelació i no revisió del programa de beques i la seva progressiva substitució per prèstecs (per estudiar a la pública o a la privada) ja no és una subvenció sino que permet competir en igualtat de condicions als proveïdors públics (universitats públiques) i privats (universitats privades).

Rebre un prèstec i no una beca supossa convertir el dret a l’ensenyament en una mercaderia més en la mesura en que t’has de demanar i tornar amb interessos (més o menys rebaixats) uns diners de la mateixa manera que si et fas una hipoteca o vols comprarte la Play III.

Conseller d’Universitat, Innovació i Empresa, Josep Huguet (ERC) “Que un jove hipotequi el 80% del salari per comprar totxo es veu bé; ara, que un jove s’hipotequi per la formació es veu que no mola. Ho hem de girar al revés, això! Hem de passar a l’habitatge de lloguer i a la hipoteca per a la formació”

(El Punt, 20/04/2008)

Com es relaciona això amb Bolonya?

Partim de la base de que l’Estat espanyol ha signat l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) al sí de l’OMC i que aquest acord considera les subvencions com a element distorsionador del desitjat lliure mercat de serveis educatius. Les beques per nivell de renda per estudiar als centres públics són subvencions que afavoreixen que els estudiants prefereixen estudiar subvencionats a les universitats públiques abans d’anar a la privada (sense beques públiques).

L’AGCS entén com a subvenció:
“Contribució financera derivada dels poders públics o de qualsevol organisme públic dins de la jurisdicció territorial d’un país membre” o “de qualsevol altra forma d’ajuda sobre els ingressos o els preus (…) si es confereix amb això un avantatge”.

I estableix que:

“1. Los Miembros reconocen que, en determinadas circunstancias, las subvenciones pueden tener efectos de distorsión del comercio de servicios. Los Miembros entablarán negociaciones con miras a elaborar las disciplinas multilaterales necesarias para evitar esos efectos de distorsión.”

“2. Todo Miembro que se considere desfavorablemente afectado por una subvención de otro Miembro podrá pedir la celebración de consultas al respecto con ese otro Miembro.”

Art. XV. AGCS. apartats. 1 i 2.

Ley Orgánica de Universidades (LOU)

L’article 81.3.b de la LOU estableix que el preu dels ensenyaments es fixarà de conformitat amb
el seu cost real, establint una clara tendència a que les taxes cada vegada cobreixin un percentatge major del cost real de l’ensenyament.

“En el caso de estudios conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, los precios públicos y derechos los fijará la Comunidad Autónoma, dentro de los límites que establezca el Consejo de Coordinación Universitaria que estarán relacionados con los costes de prestación del servicio”

Art. 81.1.b. LOU

Cesió a les entitats bancàries de la política de beques pròpies de l’Estat a la universitat.

Ordre 1702/2007 de 12 de juny. ( 1 pàgina)

Llei Catalana d’Universitats (LUC)

“Pel que fa al finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques […] Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.”

Preàmbul. LUC

Per ampliar

Especial de Fírgoa sobre els prèstecs a estudiants

¿És el mateix una beca que un prèstec? Inclou condicions actuals dels prèstecs Minisiteri i Generalitat

Com funciona l’Organització Mundial del Comerç? [en construcció]