REFORMA PEDAGÒGICA

“Josep Gonzàlez Calvet -professor del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB)- explica també que hi ha un “desacoblament” entre les facultats i el que demana el mercat laboral:La societat demana perfectes idiotes, gent que treballi molt i cobri poc”. El professor de la UB culpa d’aquest desacoblament els empresaris, “que han anat al negoci fàcil”, i els polítics, peruna “falta de valentia per apostar per la tecnologia, per crear llocs de feina de qualitat. El que no té resultats a quatre anys vista, no els interessa”.

Diari Avui 28 Juliol 2008 “El 30% dels llicenciats fan feines inferiors”

arton79Un dels elements més repetits com a possitius de la nova reforma és l’oportunitat de renovar les metodologies docents a l’aula i fomentar l’autonomia de l’estudiant, a més d’apropar els estudis a les necessitats de la societat… L’article del professor ens ofereix una altre visió de quin és el problema de la mala inserció laboral dels universitaris: un mercat laboral penòs i no les mancances de la seva formació.

D’altra banda, les noves metodologies estan sent objecte de nombroses crítiques per part del professorat els quals comparen l’èmfasi en les “competències” i la renovació pedagògica amb una reedició dels pitjors malsons de la LOGSE a l’àmbit universitari. El professorat crític ha estat senzillament desacreditat, acusat d’estar acomodats i no voler adaptar-se als canvis.

Hi ha nombroses cites que ens ofereixen com veuen diversos agents implicats en l’aplicació de les noves metodologies docents aquesta reforma pedagògica.

“El nostre compromís amb l’empresa és principalment el de formar alumnes amb esperit emprenedor i que apliquin el que saben … i això és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El nostre potencial són els 1.300.000 universitaris.”. Director General de Universidades, Felipe Pétriz, Entrevista a EL MUNDO, 12 Novembre de 2008.

“1. La “sociedad del conocimiento”. Este sintagma, casi convertido en una marca publicitaria que designa el puerto en el que han de desembarcar las actuales reformas, esconde en su interior, por una parte, la sustitución de los contenidos cognoscitivos por sus contenedores, ya que se confunde -en un ejercicio de papanatismo simpar- la instalación de dispositivos tecnológicos de informática aplicada en todas las instituciones educativas con el progreso mismo de la ciencia, como si los ordenadores generasen espontáneamente sabiduría y no fuesen perfectamente compatibles con la estupidez, la falsedad y la mendacidad;[…]“. José Luis Pardo, catedrático de Filosofía en la Universidad Complutense de Madrid.La descomposición de la universidad”, El PAÍS, 10 Novembre de 2008

Destaquem, però el document el·laborat per l’Equip d’Assessors del Pla Pilot* de la Universitat de Girona “Noves metodologies, velles ideologies” del qual fem una extensa cita i del que recomanem vivament la seva lectura:

“Força més alarmant, però, és la tendència a infravalorar, i fins i tot a substituir netament
en alguns casos, els “coneixements” en favor de l’assoliment d’un seguit de “destreses”
i “habilitats” prou corrents o no pas específiques de cap saber o disciplina en particular.
I això amb uns arguments (?) com ara que el coneixement, en el món actual, canvia contínuament. O que, “en la vida real”, tal com escriu una altra alta autoritat acadèmica dels nostres dies, “saber escribir una carta o conducir una negociación supera en interés a conocer el último capítulo del temario o la técnica más novedosa” (Alonso, 2007). El súmmum són alguns dels cursets de l’ICE [Institut de Ciències de l’Educació] programats per als professors de la UdG on s’ha pogut escoltar que els nous graus o títols acadèmics han de ser estrictament professionalitzadors i treballar -si de cas- l’educació de les “emocions”. Ara bé, que calgui “aprendre al llarg de tota la vida” i que els estudis hagin de facilitar la inserció laboral dels graduats -o que en alguna ocasió ens pugui tocar fer de mitjancers o “emocionar-nos”- no vol pas dir que no s’hagin d’aprendre, i com més aviat millor, coneixements específics d’una mena o altra. L’experiència de l’educació secundària, amb el seu èmfasi en els “procediments” abans que no pas en els coneixements o resultats, és una realitat -o una vella ideologia educativa- que hauria de ser avaluada a fons pels mateixos experts que la van auspiciar al seu dia. I, no cal dir-ho, pels professors universitaris que es troben o que es trobaran en un futur immediat en una tessitura semblant. En tots dos casos són molt recomanables alguns testimonis recollits a peu d’aula (com ara Moreno, 2006 i Trepat, 2007).”

*Pla Pilot: proves experimentals abans d’aprovar els Graus adaptats a Bolonya, més info*

Anuncis

Feu un comentari »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: